Àstrid Bierge
El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha creat la Comissió Economia del Turisme, una plataforma que pretén fomentar l’estudi tècnic del turisme per poder optimitzar-ne els beneficis i afrontar els problemes amb més eficiència.
Del 1995 al 2015 hi ha hagut quinze mil milions de moviments turístics internacionals al món. Segons alguns experts, el boom turístic que hi ha hagut en les darreres dècades acaba de començar. Alguns estudis preveuen que l’any 2050 hi haurà quatre mil milions de moviments turístics internacionals a l’any. Tenint en compte que a mitjan segle XX la xifra només era de vint-i-cinc milions, molts han definit aquest creixement com “la revolució perfecta”. Però a banda de la informació purament quantitativa, què en sabem, del turisme? Segons Salvador Anton, catedràtic d’anàlisi regional i director del Parc Científic de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili, en sabem molt poc:
“El coneixement que tenim actualment sobre les múltiples dimensions, efectes i implicacions del turisme és molt limitat. Per tant, la nostra capacitat de predir-ne l’evolució i de treure conclusions també és molt limitada”. Anton va fer aquesta reflexió durant la presentació de la Comissió Economia del Turisme del Col·legi d’Economistes de Catalunya, que neix precisament amb l’objectiu de fomentar l’estudi científic del fenomen turístic per poder maximitzar-ne els beneficis i enfocar adequadament els problemes que comporta. Josep Ros, vice-president de la comissió nounada, va explicar que aquesta plataforma pretén donar una visió tècnica sobre un sector que no ha rebut mai prou atenció per part dels economistes.
Així, des de la comissió es faran activitats de divulgació i s’impulsarà la investigació acadèmica amb documents de reflexió i debats públics. La comissió també vol fer de pont entre el món acadèmic, el públic i el privat. De fet, Ros va voler destacar que la comissió neix amb vocació transversal perquè el turisme no és un sector econòmic sinó una activitat transversal que cobreix molts sectors econòmics: “Sovint la gent identifica el turisme amb hotels i restaurants, però de fet el 80% dels clients dels restaurants són locals. En canvi, ningú pensa en l’impacte que té el turisme en sectors com el transport, la cultura, l’oci i les finances”.
Segons Anton, la creença estesa que el turisme funciona sol és falsa. Encara que el seu creixement a nivell mundial sigui cada cop més important, res no garanteix que Catalunya pugui mantenir-se per sempre com a destinació turística ja que cada cop hi ha territoris més competitius. A més, va explicar que unes quantes grans empreses internacionals que lideren el negoci transformen radicalment els processos en el sector i condicionen els processos de presa de decisió dels turistes. “Caldrà veure si, en aquest context, Catalunya serà capaç d’adaptar-se a través del coneixement, la intel·ligència, la innovació i la capacitat tecnològica”, va dir el catedràtic.
Durant la presentació també va intervenir Patrick Torrent, director executiu de l’Agència Catalana de Turisme, per parlar del pla estratègic de la Generalitat. “Partint d’un model que ha estat inevitablement vinculat a la quantitat, cal evolucionar cap a un model en què la competitivitat i la sostenibilitat vagin de la mà”, va dir. Segons Torrent aquest nou model pot trobar molts consensos, fins i tot entre els membres de Barcelona en Comú: “No és el model el que genera debat sinó alguns aspectes de la gestió turística del dia a dia”. Per exemple, mentre que Barcelona en Comú proposa que la recaptació de la taxa turística es destini a compensar els efectes negatius del turisme, la Generalitat entén que és millor dedicar aquests recursos a la definició del model mateix.
El sector privat va estar representat per Juan Bóveda, del món hoteler, que va definir el turisme com una activitat “extremadament vital i evolutiva” que genera oportunitats sobre una base territorial sòlida. “Deixem de fixar-nos en els aspectes negatius del turisme perquè els positius són abassegadors”, va argumentar.